Link per seguir els resultats en directe

http://referendumindependencia.cat/municipis/resultats/28F/

Cardona

Catalunya viu aquest diumenge una nova onada de consultes per la independència en 80 municipis
Actualitzat a les 07:27 h 28/02/2010
Nova onada de consultes per la independència arreu de Catalunya. Vuitanta municipis celebren aquest diumenge el seu referèndum no vinculant. En total, prop de 300.000 catalans podran votar en aquesta segona onada. El Vendrell, al Baix Penedès, és la ciutat amb més població que s’hi ha adherit. L’acte de final de campanya s’ha fet a Cardona, on els organitzadors han llançat, un cop més, una crida a la participació.

Prop de 300.000 catalans de 80 municipis podran votar en la segona onada de consultes sobiranistes. El Vendrell, al Baix Penedès, és la ciutat amb més població que s’hi ha adherit. Altres localitats que també faran consultes són, per exemple, Molins de Rei, l’Escala, la Bisbal d’Empordà, Alella, Agramunt o Xerta. Al darrere, hi haurà la feina de 8.000 voluntaris.

Cardona ha estat l’escenari de l’últim acte de campanya en favor d’aquestes consultes. Els organitzadors han escollit la vila pel seu valor simbòlic, ja que va ser l’últim baluard de la resistència catalana el 1714. Unes 200 persones han assistit a la col•legiata del castell de Cardona. Entre els participants, membres de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, com Alfons López-Tena o Uriel Bertran, que va subratllar la importància de la fita.

Uriel Bertran ha explicat que aquest 28 de febrer serveix de pont per arribar a la gran consulta del 25 d’abril, en què participaran grans ciutats com Lleida, Girona o Figueres i es convocarà a les urnes més d’un milió de persones. L’objectiu final és que la consulta sigui un trampolí per poder celebrar un referèndum oficial.

En el tancament de campanya també hi ha participat el president del Barça, Joan Laporta, que en un dels actes de la Garrotxa va demanar el vot a favor de la independència per despertar la consciència nacional.

28-F: Vuitanta municipis i gairebé 300.000 electors cridats a les urnes

Els 128 col•legis electorals obren a les nou del matí perquè els electors puguin votar sobre la independència

Un total de 290.012 electors de més de 16 anys de vuitanta municipis del Principat són cridats a votar avui en las segona tanda de consultes sobre la independència. En aquest municipis, situats en vint-i-cinc comarques, s’han habilitat 257 meses en 128 col•legis electorals, que obren a les nou del matí i tancaran a les vuit del vespre. La Coordinadora i Decidim.cat han fet una crida conjunta per participar en aquestes consultes. Els organitzadors les han qualificades de ‘punt de no retorn’ cap al referèndum oficial que hauria de convocar el parlament.

La comarca que concentra més municipis on s’hi faran consultes en aquesta segona onada és el Baix Empordà, on hi haurà referèndums en nou localitats amb un padró amb dret de vot de 46.429 persones. El Vendrell (Baix Penedès), d’uns 35.000 habitants, és el municipi més gran on es fa la consulta Sales de Llierca (La Garrotxa), que en té un centenar, el més petit.

Podran votar els empadronats majors de setze anys en els municipis on es fa la consulta. Una comitiva d’observadors internacionals encapçalats pel diputat sard Gavino Sale acreditaran que les consultes d’aquest 28-F es fan sota els mateixos paràmetres i protocols que les del 13-D, que ja van ser elogiades pels observadors externs.

La Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència ha subratllat que amb aquesta nova onada de consultes, afegida a la del 13 de desembre, un milió de catalans hauran estat cridats a les urnes, d’un total de 249 municipis. La pròxima tanda de consultes previstes serà el 25 d’abril, on ciutats com Girona, Lleida, Manresa, Reus i Figueres preguntaran als seus ciutadans si són partidaris de la independència de Catalunya. Barcelona i Tarragona ho faran en posteriors convocatòries. Per tot plegat, els organitzadors consideren les consultes un ‘procés de no retorn’ cap a la convocatòria del referèndum oficial d’autodeterminació.

Cessió d’espais municipals

En aquesta segona onada de consultes, els municipis governats per electes d’ERC i CiU integrats en la plataforma Decidim.cat no han dubtat en cedir espais municipals als organitzadors de les consultes per a celebrar-hi les votacions, malgrat que l’advocacia de l’estat ho va prohibir explícitament en el cas d’Arenys de Munt. Fins i tot, alguns dels batlles d’aquests municipis s’han dirigit per carta als vilatans per cridar-los a votar diumenge. L’onada d’aquest 28-F també servirà perquè diversos municipis facin una prova pilot amb vot electrònic.

‘Sí’ aclaparador

L’onada de consultes d’aquest 28 de febrer pren el relleu a la del 13 de desembre, en què de les 700.000 persones de 170 municipis cridades a votar, van acudir a les urnes prop de 200.000, amb una participació gairebé del 30%. El ‘sí’ va arrasar i va ser votada pel 95% dels catalans que van acudir a les urnes. La comarca on més participació es va registrar va ser Osona, amb organització al marge de la resta del país, i on van exercir el dret a vot gairebé el 50% del cens.

La Coordinadora Nacional centralitzarà la jornada electoral a Caldes de Montbui i Decidim.cat farà el seu seguiment de la nit electoral a la seu d’Òmnium Cultural a Barcelona. Ambdues entitats van fer una crida conjunta a participar en les votacions.

Mas i Ridao, entre el respecte i el suport

El president de CiU ha celebrat que demà la ciutadania pugui expressar la seva opinió sobre la independència i ha mostrat el ‘respecte absolut’ per aquesta iniciativa sorgida de la societat civil. Mas ha recordat que la federació ha donat plena llibertat d’acció als grups municipals perquè donin suport a les consultes.

El secretari general d’ERC ha dit que les consultes eren la millor manera de ‘recuperar l’autoestima col•lectiva’. Ridao ha visitat Alella (Maresme), un dels municipis que demà votarà i que ho farà mitjançant el vot electrònic. ‘Entre el català emprenyat i fatigat i el català que té un horitzó perfectament definit, que és un estatut pendent d’una sentència del Tribunal Constitucional, hi ha espai per un català lúcid i ambiciós que diu prou i que vol situar en l’agenda política el dret de decidir’, ha declarat.
http://www.vilaweb.cat/noticia/3695784/28-f-vuitanta-municipis-gairebe-300000-electors-cridats-urnes.html

Les consultes populars, amenaçades

gener 30, 2010 | Josep Romeu tret de http://blocgran.cat/?p=1488
Quan s’està preparant la segona tongada de consultes populars sobre la independència, per aquest mes de febrer, i amb la perspectiva de la tercera a celebrar el mes d’abril, el Parlament de Catalunya ha fet un pas més per aprovar la Llei de Consultes. Fins ara, les institucions catalanes legalment no podien convocar un referèndum oficial, i per tant vinculant, perquè aquesta és una competència que es reserva l’Estat. Ho sabia perfectament el Lehendakari Ibarretxe quan va anunciar la seva consulta al País basc, i va haver de fer marxa enrere perquè no va gosar desafiar la legislació espanyola. Les consultes populars que s’han fet fins ara, així com les que hi ha previstes, es poden fer perquè no les organitza cap institució i, per tant, no tenen cap valor legal, però sobretot perquè no hi ha cap legislació que les reguli, malgrat els esforços de la Falange i de l’advocacia de l’Estat per a prohibir-les. Què pot canviar, doncs, a partir de l’aprovació de la Llei catalana de Consultes?

Pel que fa a les consultes de caràcter institucional, les que vulgui organitzar el Govern o un ajuntament, canviarà ben poca cosa. D’una banda, la llei catalana establirà que les consultes s’han de limitar estrictament a temes de la seva competència; de manera que en quedarien fora propostes de referèndum sobre l’autodeterminació o sobre altres temes que no estiguin recollits en l’Estatut i en la Constitució espanyola com a competències pròpies. Es podrà consultar, com ja es podia fer ara, sobre el disseny futur de la Diagonal de Barcelona o sobre l’afectació d’un espai protegit, per exemple, però no sobre la independència, ni sobre el dèficit fiscal, ni sobre la gestió de l’aeroport del Prat. De tota manera, per si a algun Govern se li acudís fer una interpretació excessivament generosa sobre el que es pot considerar competència pròpia, la Llei ja deixa clar que, en qualsevol cas, és l’Estat el qui autoritza o no la consulta. La nova Llei, de fet, deixa clar que les institucions catalanes poden fer propostes, però qui de veritat decideix és el Govern espanyol.

En canvi, pel que fa a les consultes de caràcter popular organitzades per la societat civil, fins ara no regulades, sí que pot tenir uns efectes clars. Si aquest tipus de consultes no institucionals s’incorporen a la nova llei, voldrà dir que també es veuran sotmeses a les mateixes condicions: se suposa que prevaldrà el principi que no es pot posar a consulta un tema la competència del qual no estigui transferida; i en tot cas, per evitar dubtes, hi haurà d’haver l’imperatiu vist-i-plau del Govern espanyol. Vindrà just per a celebrar les consultes previstes aquesta primavera, perquè no es vegin afectades per la nova Llei.

I a partir d’aquí, què? Doncs, molt senzill: allò que no va aconseguir ni la Falange ni l’Advocacia de l’Estat ho haurà aconseguit el Govern i el Parlament de Catalunya. Ara sí que hi haurà un argument legal per a prohibir aquestes Consultes populars, i les instàncies judicials no dubtaran ni un moment per agafar-s’hi. Algú, molt ingenu o molt mal intencionat, ho defensava dient que quan des de Catalunya es faci una proposta de consulta que no agradi a Madrid i, en conseqüència, sigui rebutjada, el Govern espanyol quedarà retratat. Retratat, sí; però, la consulta prohibida. Ausàs, es defensa dient que és la millor llei possible dins del marc constitucional espanyol i que, altrament, la llei seria invalidada per inconstitucional. Sí, però, aquesta Llei redactada en aquests termes constitucionals no ens serveix per a res; només ens permetrà celebrar les consultes que ja es podien celebrar ara, sense Llei de Consultes, però no les que de veritat ens podien interessar. I no solament això, ara ni tan sols podrem exclamar-nos que la Falange o l’Estat ens limiten la nostra capacitat i voluntat de decisió, perquè haurà estat per decisió pròpia del Parlament de Catalunya que haurem posat aquestes limitacions.

Sense la Llei de Consultes, les entitats ciutadanes podien organitzar-ne tal com han vingut fent fins ara, i en cas de voler-ne fer una, algun dia, el Govern o el Parlament de Catalunya, hauria de ser vulnerant, i per tant desafiant, la legislació espanyola. Amb la nova llei, si inclou també les consultes no institucionals, no se’n podrà fer cap sense el permís de Madrid, és a dir cap sobre els temes essencials per al futur del país. I si algú s’entestés a fer-ho estaria vulnerant, i per tant desafiant, no solament la legislació espanyola sinó la catalana, l’aprovada pels representants del poble de Catalunya. Fins ara no teníem la legalitat al nostre favor, perquè era una legalitat espanyola, però hi teníem la legitimitat; amb la nova llei continuarem amb una legislació en contra, però sense la legitimitat de contravenir-la.

Més de 282.000 catalans podran votar per la independència el proper 28 de febrer

http://www.racocatala.cat/noticia/21773/mes-282.000-catalans-podran…
per Nech fa 1 dia 3 hores 8 minuts, publicat fa 1 dia 1 hora 10 minuts
Aquest 28 de febrer, 282.000 ciutadans amb dret a vot majors de 16 anys podran participar al referèndum per la independència de Catalunya que se celebrarà a 70 municipis del principat. Decidim.cat, a través del seu portaveu i alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega (EPM), en un acte davant del Parlament de Catalunya, va animar alcaldes i regidors a implicar-se de ple als municipis que faran la consulta el mes vinent, entre els quals s’hi troben tres capitals de comarca (El Vendrell, Montblanc i la Bisbal d’Empordà).

El socialista Jaume Sobrequés apadrinarà la consulta sobre la independència a Martorell

L’historiador i militant històric del PSC, Jaume Sobrequés, apadrinarà aquest divendres la presentació pública de Martorell Decideix donant suport explícit a aquesta iniciativa que pretén organitzar una consulta sobre la independència de Catalunya el proper 25 d’abril en aquesta ciutat del Baix Llobregat. L’exrector de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) i director del Museu Nacional d’Història de Catalunya serà divendres al teatre ‘El Foment’ de Martorell, juntament amb Jordi Fàbrega, portaveu de la plataforma de càrrecs electes per a l’autodeterminació Decidim.cat i delegat del Govern a la Catalunya Central.
Amb l’acte es vol donar el tret de sortida a l’organització de la consulta a la ciutat, és per això que dos dels membres de la plataforma exposaran el full de ruta per tal d’organitzar un referèndum sobre la independència de la nació catalana el 25 d’abril a Martorell, que té uns 26.000 habitants. Martorell Decideix pretén sumar el màxim de veïns del municipi i d’entitats per fer del 25 d’abril ‘un èxit de participació i de democràcia’.

Mascarell, De Ventós i Sobrequés i Pasqual Maragall van donar suport a la consulta d’Arenys
L’ex conseller de Cultura del PSC, Ferran Mascarell, l’exrector de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) i militant socialista, Jaume Sobrequés, i el filòsof Rubert de Ventós, persona també molt propera al PSC, van donar suport aquest estiu al referèndum sobre la independència de Catalunya que va celebrar-se el 13 de setembre a Arenys de Munt, justament durant el transcurs de l’UCE de 2009. L’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall també va signar a favor del manifest arenyenc, tot i que ja no pertany al PSC.
Tret de http://www.directe.cat/article/el-socialista-jaume-sobreques-apadrinara-la-consulta-sobre-la-independencia-a-martorell

Escòcia vol més poders fiscals

Un portaveu del primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, ha assegurat que l’enquesta demostra que ‘una vasta majoria de la gent vol que el parlament escocès tingui competències econòmiques plenes per poder combatre la crisi’, una de les polítiques que defensa el Partit Nacional Escocès. Més de la meitat dels escocesos també aposta per una ampliació de l’autogovern major que la proposada pels partits unionistes, mentre que el 28% vol la independència.
Pel primer ministre Alex Salmond, l’enquesta demostra que ‘després d’una dècada d’autogovern, hi ha una clara demanda per progressar i per estendre els poders del parlament’. Segons Salmond, ‘l’opinió pública escocesa va molt més enllà de l’status quo’ i, per tant, ‘el debat ja no és sobre si cal un canvi, sinó sobre quin canvi volem i sobre el dret de la gent a escollir el seu futur en un referèndum’. De fet, Salmond podria presentar al Parlament a finals d’aquest mes la llei per la celebració d’una consulta popular on els ciutadans podrien escollir entre l’status quo, una àmpliació màxima de les competències o la independència.

En referència al suport per la independència, Salmond ha insinuat que els resultats haguessin estat millors perquè l’enquesta ‘preguntava sobre una separació d’Escòcia’, cosa que, segons ell, ‘no s’adiu amb la unió social que proposem amb la resta del Regne Unit’. En canvi, el líder del partit laborista escocès, Iaian Gray, ha assegurat que ‘el 28% d’interès per la independència és una mala notícia per Alex Salmond’ i demostra que els laboristes ‘van pel bon camí’ quan demanen ‘millores en l’autogovern’.

Amb tot, el conductor de l’enquesta, John Curtice, ha assenyalat que ‘sembla que cap de les opcions de futur proposades pels partits a Escòcia satisfan les aspiracions dels ciutadans’. Segons Curtice, la ‘devolution max’, que implica la total ampliació de l’autogovern sense la ruptura política amb el Regne Unit, ‘és l’opció amb més possibilitats’ de trobar el suport dels escocesos.
http://www.cronica.cat/noticia/Escocia-vol-mes-poders-fiscals